Tribuna viento sur
16-M: Manifestació a Madrid per acusar l’Estat
Martí Caussa


L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium cultural, amb el suport de moltes entitats, organitzacions i partits, participaran el proper 16 de març a Madrid en una manifestació per exigir la llibertat dels presos polítics i els exiliats independentistes, per recordar que l’autodeterminació no és delicte, que el dret a decidir forma part de les llibertats democràtiques, que el judici que es celebra al Tribunal Suprem és un judici contra la democràcia i una mostra més de la deriva de l’Estat espanyol cap a l’autoritarisme i la restricció de les llibertats.

Des de Catalunya s’estan organitzant molts autocars i molta gent ja ha reservat bitllets de tren i d’avió o ha decidit desplaçar-se en cotxe. S’espera la participació de representacions d’altres pobles de l’Estat espanyol i, especialment, de la ciutat de Madrid. La manifestació començarà a les 18 h a Atocha i finalitzarà a la plaça de Cibeles cap a les 20 h.

És la primera vegada que les entitats independentistes convoquen una manifestació a Madrid i, a més a més, ho fan conjuntament amb diferents organitzacions socials i polítiques de la Comunitat de Madrid. El 7 de desembre de 2018 es va convocar una marxa a Brusel·les que va reunir entre 45.000 i 60.000 persones segons xifres de la policia municipal i la federal. La marxa del 16-M va ser rebuda inicialment amb reticències per alguns sectors independentistes, però aquestes han disminuint amb el pas del temps i els últims dies es constata una forta voluntat de participació. Així i tot és difícil fer un pronòstic sobre el nombre de participants més enllà de que serà important.

Aquest article vol remarcar la importància d’aquesta iniciativa, tant des del punt vista de Catalunya, com del conjunt de l’Estat espanyol.

Portar la lluita catalana a Madrid

Al Tribunal Suprem de Madrid s’estan jutjant 12 presos i preses independentistes, la majoria acusats de rebel·lió, amb una petició fiscal de 177 anys de presó pel fet d’haver organitzat el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i d’haver fet una declaració política d’independència el 27 d’octubre del mateix any. En aquests moments difícils cal que els presos i preses notin que la ciutadania està amb ells, com ho van notar amb les concentracions davant de les presons o com ho van comprovar els exiliats a Brusel·les.

Madrid és la capital de l’Estat, on també hi ha el Rei, el parlament, la seu dels principals mitjans de difusió... A ells també cal fer-los notar la força i la determinació del moviment de solidaritat amb el presos i de lluita per la democràcia.

El 16-M pot ser important per afavorir la trobada i la confluència amb les entitats, organitzacions i persones que són solidàries amb Catalunya, lluiten contra la involució repressiva de l’Estat i comparteixen l’opinió que cal unificar les lluites per la democràcia, els drets socials i el règim monàrquic. De vegades es diu que aquests sectors, fora d’Euskal Herria i Galiza, no existeixen. Però no és veritat: hi són, treballen, es mouen i hi ha condicions perquè es facin més grans. Moments de confluència com el 16-M poden ajudar a reforçar-nos mútuament.

La manifestació és una oportunitat per mostrar al poble de Madrid com és realment el moviment sobiranista català: popular, transversal, pacífic i compromès amb la democràcia. L’Estat i el mitjans han aconseguit imposar a l’opinió pública de fora de Catalunya la imatge deformada d’un moviment manipulat per la burgesia, etnicista, que vol marginar el castellà i és insolidari amb els altres pobles de l’Estat. Hem de visibilitzar l’afirmació de Jordi Cuixart davant dels seus acusadors: som pobles germans i no aconseguiran confrontar-nos.

Durant els intensos darrers anys un sector de gent catalana s’ha vist tan atacat per l’Estat que s’hi sent totalment aliè, considera que la seva lluita ha rebut molt poc suport dels partits, entitats i persones que es declaren demòcrates i que això no canviarà, i finalment ha decidit desconnectar del que passi a Espanya. Però això és tirar pedrers al nostre propi teulat. Perquè l’Estat no solament no desconnecta de nosaltres sinó que ens vol aixafar i per guanyar el referèndum que reclamem ens cal trobar aliats en els altres pobles de l’Estat, cosa que és perfectament possible. Per això necessitem connectar amb ells, seduir-los cap a l’objectiu de bastir lluites conjuntes en defensa de la democràcia i els drets socials.

Confluir amb els altres pobles de l’Estat

Moltes entitats, organitzacions i persones a tota Espanya comparteixen una anàlisi semblant i estan treballant per aquesta confluència.

En són una bona mostra aquests paràgrafs del Manifest del sindicalisme alternatiu i de classe que convoca a la manifestació del dia 16 a Madrid: "la lluita pel dret a l’autodeterminació a Catalunya ha constituït no només un dels principals factors polítics de desestabilització del règim del 78, sinó que també s’ha convertit en un nou camp de proves per a assajar ’l’agenda oculta’ de l’Estat espanyol, és a dir, tot l’arsenal d’excepcionalitat repressiva del poder legislatiu, mediàtic, polític, judicial o policial que després, amb diferents intensitats, s’aplica al conjunt dels pobles, dels moviments i de les classes treballadores d’arreu".

En una orientació semblant van treballar els firmants del Manifest "No hi ha justícia" que van convocar una manifestació a Madrid el passat 15 de desembre: "Volem posar en evidència que la judicialització de la vida política és un mecanisme que s’aplica sistemàticament contra tota forma de discrepància política que vol ser transformadora i que pretén actuar per superar el règim del 1978".

Si, com ha dit el Rei, només és democràcia el que és legal, si el que no és legal és delicte, si les lleis i la seva interpretació són cada cop més restrictives de les llibertats, si les manifestacions pacífiques són tumults i la desobediència és rebel·lió, llavors tots els moviments socials transformadors estan seriosament amenaçats.

Per oposar-nos a aquesta deriva reaccionària de l’Estat fa falta alguna cosa més que resolucions de congressos, declaracions i intervencions parlamentàries. Fa falta acció al carrer. Això ho hauria d’entendre Podemos que, a nivell d’Estat, és una organització d’esquerres forta, que teòricament comparteix bona part d’aquests arguments, però que fins ara està absent de la mobilització al carrer.

El Manifest del sindicalisme alternatiu i d’esquerres no es queda en declaracions: "davant els atacs a la sobirania popular, davant la involució democràtica, les retallades, la repressió, les privatitzacions i la precarietat, ens cal treballar per tal d’unificar les lluites i construir entre totes una agenda comuna dels moviments socials i del sindicalisme combatiu per tal de portar les reivindicacions del carrer a tots els centres de treball i a les institucions"...i fa una crida a omplir els carrers de Madrid el dissabte 16 de març.

Si no ens mobilitzem conjuntament, serem aixafats separadament, en primera instància o en segona. Un bon exemple d’això és el resultat de l’apel·lació dels joves d’Altsasu a l’Audiencia Nacional: la baralla de bar ha deixat de ser terrorisme, però es mantenen les condemnes entre 2 i 13 anys perquè es ratifica que va ser una agressió per motius ideològics, pel fet de lesionar guàrdies civils. Però en canvi no es considera que els policies i guàrdies civils que atonyinaven la gent l’1-O, pel simple fet que volien votar, ho fessin per motius ideològics –malgrat la campanya de "A por ellos!"– sinó en defensa de la democràcia.

El 16-M és un a bona ocasió per intentar aturar aquesta dinàmica perversa, per denunciar que la justícia s’està utilitzant per reprimir drets i llibertats fonamentals, per acusar l’Estat i la seva deriva autoritària.

9/03/2019



Comentar este artículo





Agenda









Facebook Twitter Telegram RSS

vientosur.info | Diseño y desarrollo en Spip por Freepress S. Coop. Mad.
 
Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual Los contenidos de texto, audio e imagen de esta web están bajo una licencia de Creative Commons